Si les condicions inicials fossin iguals per tothom un tal Sostres seria un sense sostre.
Cada matí des que estic a Suissa llegeixo la versió digital de tres diaris: la vanguardia, l'avui i el mundo deportivo. Just desprès d'esmorzar, quan les simulacions que he programat encara estan corrent, quan "l'explanade" comença a omplir-se de gent, em deturo a llegir el llir entre cards. Sovint l'home té gràcia, de vegades per la manera tan bèstia com insulta els polítics, d'altres tan sols per les bestieses que diu haber fet o si més no perquè és una mica diferent a la resta d'articles.
D'aquest individu només se'n pot parlar un cop l'has vist a una discoteca amb un Gin-tonic a la mà, un colega encara més lleig que ell en mode carronyaire, la mirada lasciva, la boca oberta i la baba penjant. Dit això, avui m'ha cridat l'atenció l'article titulat "Forrest Gump i tu". Com ja he dit en molts temes estic d'acord amb les seves opinions, però no aquest matí. Que els socialistes no tenen talent ni formació no se li escapa a ningú.
Però el que fa que els electors no votin a un candidat teòricament més ben format no és que siguin uns cutres, tot i que d'aquests n'hi ha, o que vegin en Mas a un triomfador a qui no es pot permetre ser president.
Més aviat CIU no té la presidència i no la tornarà a tenir fins que conecti amb més gent que el seu propi electorat, fins que entenguin els seus problemes i preocupacions, i sobre tot fins que deixin de menysprear tothom qui no pertany al seu grup d'amiguets. No va ser per un DVD que no va veure ningú, simplement és un arrogant sense escrúpols casat amb una pija que no ha proposat mai res d'inteligent i per damunt de tot, que no cau bé.
Aquesta visió del món la comparteix manifestament Mr. Ceiling, quan es creu especial per menjar en restaurants francesos, per parlar en francès o per utilitzar mots punyents a la columna de l'avui. M'estarè de fer supòsits sobre la seva infància o d'obvietats com la projecció de la seva inseguretat. Em limitaré a dir que en un món on no hi hagués herència en Sostres seria un sense sostre.
dijous, de novembre 30, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
L'última vegada que vaig intentar escriure aquí hi havia una limitació d'extensió que sembla que ara no hi és. Tampoc em vull esplaiar gaire i no sé sobre què s'espera que jo contesti. Sobre en Sostres? Bé, és un tiu que si se'l mira amb la distància té gràcia. Juga el paper de quelcom que m'agrada força, la incorrecció política, portada fins als extrems més ofensius. Si saltes aquesta barrera és un personatge totalment grotesc i hiperbòlic. Coincideixo i discrepo amb ell en moltes coses i si algú llegia els seus articles de fa 5 o 6 anys el canvi en les seves opinions ha estat força important. Coincideixo ferventment amb el seu catalanisme i la seva animadversió contra "l'esquerra" ibèrica, la paritat,el feminisme,l'antiamericanisme, etc... Però discrepo força -tot i que em diverteixen moltíssim- de les seves opinions sobre la relació de parella, la seva ostentació del caler i de la fe religiosa entre moltes altres coses. Pel que fa al senyor Mas, que caigui bé o no és quelcom subjectiu, tenint en compte que ha guanyat en vots i escons a totes les comarques i capital de província catalanes. El que és clar és que cau millor que el senyor Montilla. I el que em preocupa menys d'un president és si cau bé o els gustos de la seva dona, donat que aquesta no té cap mena d'atribució. El que sí que em preocupa és que el govern de Catalunya estigui presidit per un senyor que no coneix el català, un senyor que no té estudis superiors -haig de considerar que està més ben preparat que qualsevol de nosaltres?-, un senyor que tot el que ha fet en la seva vida ha estat ser un funcionari -gent especialment eficient i qualificada com tothom sap, com per cert, la seva dona-. En fi, jo ja no parlo de política, perquè diria coses que en Sostres al meu costat semblaria un xaiet i demà haig d'anar a currar i és tard. Bona nit! Sin Féinn (Nosaltres mateixos)!!!!
El Barça de l'any passat guanyaria aquesta Champions!
Aquets equip no acaba de rutllar -però encara hi ha esperança-. Crec que el Barça només ha ensenyat mostres del seu potencial amb comptagotes. Els 30 primers minuts contra el Bremen en són un exemple o el partit del Villarreal. S'han perdut alguns dels trets que definien el Barça campió d'Europa i de Lliga. El primer, i més important, és la pressió en la zona de defensa del rival. Els defenses solen ser els jugadors més limitats a l'hora de jugar-la i amb un pressió ben feta s'aconsegueix que el rival no surti del seu camp i que rifi les pilotes -mirar l'actuació dimarts d'un tal Naldo i de Pierre Wome!-. La segona característica important era un moviment ràpid de la pilota amb constants canvis de posició i incorporacions dels carrilers. Almenys amb la lesió de Messi s'ha guanyat que es torna a jugar amb pilotes en profunditat i desbordades per la banda d'en Giuly (cada dia veig més clar que Messi s'està quedant en un jugador normalet)-. Crec que si jugant com juga el Barça va primer, quan recuperi aquests trets tornarà a fer por. Motius per l'esperança: per fi hi ha hagut el relleu; Iniesta titular i Xavi a la banqueta, com havia de ser des de fot 2 anys mínim. Per moltes campanyes que monti el seu pare el joc en el camp és prou evident fins i tot pels socis del Barça. El segon motiu és que aviat el barça tornarà a tenir la bèstia, Eto'o, el jugador realment determinant, el que sempre vol guanyar, el que diu que tornant el gener serà pichichi -amb tots els respectes per Gudjohnsen, que a base de bones actuacions està fent callar el puto Arús i la seva troupe de retardats mentals-.
L'altre motiu, es que amb aquest porter el Barça guanya moltíssims punts -ja és una llarga llista aquesta temporada: Llevant, Chelsea, Villarreal, etc, etc, etc-
Motius negatius: què passa amb els dos que en teoria són pivots defensius? Que Edmilson és dolent ja ho vam veure en aquell bar d'irlandesos el setembre del 2004. Però què passa amb en Motta. L'altre dia em va fer pensar amb en Gravesen! En què té el cap aquest noi??!!. L'avançament d'en Marquez és cada dia més necessari i jugar amb en Thuram -a qui l'Arús ha intentat trinxar!-
En fi. La meva afirmació amb què obro aquest comentari la faig en base del baix nivell del futbol mundial que crec que hi ha des de fa uns anys. Però amb la Juventus a 2na, el Milan a la llar de jubilats i el Manchester que creu que Cristiano Ronaldo i Sha són cracks..buf, quin panorama! Si el Barça té les ganes i els collons per anar per aquesta Champions, per l'únic que ha de patir és per trobar-se el Chelsea a la final. i aconsegueix jugar com l'any passat no es pot escapar. Però també cal rcordar que aquesta competició té coses molt estranyes i mai la guanya qui a vuitens sembla favorit.
Visca el Barça i visca Catalunya lliure de botiflers!
Publica un comentari a l'entrada