Pufos i puffarros!

Fa uns quants dies sortia a la premsa esportiva de Barcelona una informacio que deia que el milan volia un canvi Ronaldinho per kakà, i desprès també va sonar el nom del porter Dida.

Primer de tot els canvis de cromos son una palla mental que no ha funcionat mai i si no que algu em ddoni aglgun exemple. Pero tot i que crec que en Ronaldinho està sobrevalorat i no juga bé desde fa molt temps Kakà és el pufarro més gran que he vist en molt de temps. El paio serà guapo i de tant en tant marcarà gols espectaculars, pero d'un jugdor cal valorar molt més que la jugada que veiem un cop al mes per la tele. No construim mites de futbolistes que no valen un duro.

Ben mirat, perquè collons volem un porter quan tenim al Victor Valdés i al Jorquera? Bons i de la casa.

Sense pòlvora

Al Barça li falta gol, al Barça li manca Etó. Qui deia que seria el partit de Mesi s'equivocava completament. Tan senzill com que un equip defensiu com el Liverpool amb un entrenador encara més defensiu com és Benitez no li pots jugar amb els extrems a cama canviada. El lateral sap que el regat el faràs cap a dins i per tant només t'ha d'acompanyar fins al mig o central que fa la cobertura. Si a sobre totes les passades son al peu i jugant d'esquenes no hi ha res a fer.
Ja sé que ara per ara no hi ha res millor a la banqueta, però Ronaldinho està jugant de p.... pena.

El problema és al davant, però no ens oblidèssim del partit més horrorós de Xavi, 200 tocs avants de cada passada a Belleti o Marquez!!!!!

Ara toca fer l'impossible fotre'n més de dos a camp contrari. Però confiem en que no es guardin res per al pròxim partit.

Sauron and antisystem

Sovint es diu que els politics no son més que una mostra del poble. La qual cosa em porta a pensar que no soc gens representatiu. No diré si per sobre o per sota perquè aixo requeriria la definicio d'escales numériques, criteris de càlcul i un munt d'enquestes que no penso fer. Tan sols constato el fet qualitatiu.

En general i sempre des de la meva humil opinio, els politics son uns cutres, els catalans em refereixo. Afirmar-ho dels espanyols seria dir quelcom ja conegut.

Pero el que m'irrita més no és ni el PP, ni CIU ni el Montilla, de qui no espero res. M'irrita profundament ICV, m'irriten els seus liders, m'irrita el Saura i la antisistema. Ara alguns fatxes pensaran, com en aquella classe de religio en la que discutia amb el professor, que m'he convertit a les seves tesis. Pero no és aixi. M'agradaria agafar la part ecologista d'iniciativa, la part emprenedora de convergència i la part cultural d'ERC per fer d'aquest pais el que va fer Prat de la Riba en el seu temps.

ICV té agafat pels ous al govern de l'amiguet Monty, com els tenien del Maragall, i es deixen acollonar per la "lei del silenciu" del president més culte que ha tingut aquest pais. Aviat haurem de fer front a preus de l'energia molt elevats, el sistema de transports és poc eficient i aixo pot enfonsar la nostra economia. Per l'amor de deu, presenteu un pla d'actuacions i digueu que o s'aprova o ho voteu tot en contra. Deixeu-vos estar de zapateros. Ara el mon comença als pirineus, fem que d'aqui 10 anys comenci a l'ebre.

Ara m'ha vingut al cap un dia que al Saura li van preguntar en una entrevista qui rentava els plats si ell o la companya a la qual cosa va respondre que rentaven els plats a mà, perquè es malbarata menys aigua. Doncs bé Mr. Sauron, els rentaplats n'utilitzen menys d'aigua. Un exemple més de la sindria, verda per fora roja per dins.

Pero si en Sauron fot pena la antisistema és per tancar-la. Mira nena si et vols dedicar a anti-sistema deixa el teu lloc a l'ajuntament i deixa de fer servir el cotxe oficial. Segur que la tia va amb l'aire acondicionat a tot drap.

Probablement guanyaran els vots de gent ben intencionada, pero el meu no el tindran.

CIENCIA VS IGNORANCIA

Anomenar "chispas" als cientifics i enginyers és el paradigma de la imbecilitat, tot i ser ja coneguda i manifesta. Els autoanomenats intelectuals no son més que merda superflua, creguda i ignorant. Sobre tot ignorant. Els cientifics creen models del mon, i han estat ells els que han fet avançar les societats. Es per aixo que els paisos avançats la despesa en investigacio respecte el PIB es entre 3 i 5 vegades la de Catalunya. Mentre aqui subvencionem la cultura allà subvencionen la inteligencia.

Seria tan simple com escriure una llista (només de matemàtics) i si despres de llegir-la no li agafa un atac d'humilitat no hi haurà res a fer:
Newton, Liebniz, Gauss, Fourier, Laplace, Leonhard Euler, Euclides, Jacques Hadamard, Lebesgue, McLaurin, Henri Poincaré, Pitagores, Bertrand Russell,Fermat.

La diferència entre vosté, senyor sostres, i jo és que vosté podria passar per un mico que beu champagne, paga per follar, i escriu imbecilitats . Vosté és gris, és vulgar i només l'aprecien els nens pijos d'ESADE perquè es fica amb els sociates. En altres paraules, el mon seria exactament el mateix amb vosté que sense.

Aborriment a les aules

Habitualment quan em refereixo a l'aborriment a les aules com un dels problemes principals del sistema educatiu a Catalunya, rebo recurrentment una resposta que ve a dir que a l'escola no s'hi va a divertir-se.

Per començar el contrari d'aborriment no és la diversio, és l'interés. La part divertida de l'assumpte és que en cap moment es questiona la tesi de que a l'escola els alumnes s'hi aborreixen.

Perque no se m'acusi de poc constructiu aqui ve la meva proposta. Es basa en quatre pilars fonamentals: la diferència, l'excelència, el sistema d'estudi i l'optimitzacio de recursos. (A la formacio de la persona no m'hi referiré en aquest post. Un dels principis bàsics de l'enginyeria és intentar desacoblar els problemes, o sigui que a tots aquells que us encanta la psicologia, us tocarà esperar)


La diferència:
Tots som diferents, tenim capacitats diferents i gustos diferents, cosa que ja hem acceptat quan hi ha per exemple diversos cicles formatius o diferents batxillerats. Un exemple clar per a tots aquells defensors de la literatura és que els estudiants del batxillerat humanistic no estudien ni fisica, ni quimica, ni matematiques.
No se'ns pot motivar amb el mateix ni de la mateixa manera i a qui no vulgui estudiar se li han de donar sortides que no impossibilitin a la resta d'estudiants avançar.

L'excelència:
L'objectiu principal ha de ser millorar cada dia. I aixo val tant per a alumnes com per als professors. I se de bona tinta que l'excelència costa diners. Personalment opino que els salaris haurien d'anar d'acord a mèrits, pero aixor seria com intentar acabar amb el funcionariat i convertir-nos en els Estats units. Els professors haurien de seguir cursos de millora continua, com a qualsevol empresa. I un dels punts claus treballar menys hores impartint lliçons (i disciplina).


El sistema d'estudi:
Aquest és un dels punts clau i una variacio filosofica considerable. En comptes de seure 6 hores davant d'una consecucio de professors. Els professors haurien de presentar els aspectes fonamentals del tema a tractar, plantjar problemes, treballs, exercicis, lectures, debats. Haurien d'intervenir periodicament per resumir idees, guiar als alumnes, tractar els punts que no han quedat clars. Evidentment aixo vol dir més feina i una perdua de control considerable.
Els estudiants haurien de disposar de la meitat del temps que passen a l'escola de temps d'estudi individual. La resta del temps s'hauria de destinar explicacio del professor, organitzacio de tasques i de treballs de grup. No té cap sentit que desprès d'un dia esgotador encara s'hagi d'estudiar a casa.

L'exemple més paradigmàtic és el del professor d'historia que explica als alumnes el que ja hi ha als llibres, les nenes prenen uns apunts de colorins, per després encara perdre més el temps fent l'estupidesa de "passar apunts". Ineficiéncia abslouta i despesa imbécil de paper.


L'optimitzacio dels recursos:
Aquest punt va molt lligat amb l'anterior. Durant les sessions d'estudi individual el nombre de professors per alumne necessari és molt més baix. Amb un porfessor n'hi hauria prou per vigilar una sala amb 100 alumnes. I les hores de professor servirien per fer grups molt més reduïts.