Sauron and antisystem
Sovint es diu que els politics no son més que una mostra del poble. La qual cosa em porta a pensar que no soc gens representatiu. No diré si per sobre o per sota perquè aixo requeriria la definicio d'escales numériques, criteris de càlcul i un munt d'enquestes que no penso fer. Tan sols constato el fet qualitatiu.
En general i sempre des de la meva humil opinio, els politics son uns cutres, els catalans em refereixo. Afirmar-ho dels espanyols seria dir quelcom ja conegut.
Pero el que m'irrita més no és ni el PP, ni CIU ni el Montilla, de qui no espero res. M'irrita profundament ICV, m'irriten els seus liders, m'irrita el Saura i la antisistema. Ara alguns fatxes pensaran, com en aquella classe de religio en la que discutia amb el professor, que m'he convertit a les seves tesis. Pero no és aixi. M'agradaria agafar la part ecologista d'iniciativa, la part emprenedora de convergència i la part cultural d'ERC per fer d'aquest pais el que va fer Prat de la Riba en el seu temps.
ICV té agafat pels ous al govern de l'amiguet Monty, com els tenien del Maragall, i es deixen acollonar per la "lei del silenciu" del president més culte que ha tingut aquest pais. Aviat haurem de fer front a preus de l'energia molt elevats, el sistema de transports és poc eficient i aixo pot enfonsar la nostra economia. Per l'amor de deu, presenteu un pla d'actuacions i digueu que o s'aprova o ho voteu tot en contra. Deixeu-vos estar de zapateros. Ara el mon comença als pirineus, fem que d'aqui 10 anys comenci a l'ebre.
Ara m'ha vingut al cap un dia que al Saura li van preguntar en una entrevista qui rentava els plats si ell o la companya a la qual cosa va respondre que rentaven els plats a mà, perquè es malbarata menys aigua. Doncs bé Mr. Sauron, els rentaplats n'utilitzen menys d'aigua. Un exemple més de la sindria, verda per fora roja per dins.
Pero si en Sauron fot pena la antisistema és per tancar-la. Mira nena si et vols dedicar a anti-sistema deixa el teu lloc a l'ajuntament i deixa de fer servir el cotxe oficial. Segur que la tia va amb l'aire acondicionat a tot drap.
Probablement guanyaran els vots de gent ben intencionada, pero el meu no el tindran.
1 comentari:
Coincideixo plenament la teva animadversió envers aquests personatges. Jo afegiria un motiu més per justificar la irritació que em provoquen, i és el cinisme que tenen en voler tornar a reescriure la història. Quina obsessió que hi tenen! Tot són donar creus de Sant Jordi a antics comunistes dient que eren lluitadors per la llibertat! Quina llibertat? La llibertat de les txeques -presons secretes durant la guerra civil-, la llibertat dels gulags? La llibertat que van dur pel seu poble Lenin, Castro, Mao, Pol Pot o Tito? Sempre ens estan venent la moto que els dolents eren els altres -que també ho eren-, que si ells haguessin manat tot haguessin estat flors i violes. Doncs això és l'acte de cinisme més gran que he vist mai! Sempre estan demanant que els franquistes demanin perdó. Ells demanaran perdó per justificar i amagar totes les barbaritats que s'han fet en nom del socialisme? Alguna vegada diran que es van equivocar? Que creien en una dictadura que allí on s'ha implantat ha estat un desastre tan en vides com econòmicament? Jo crec que en un país seriós no es pot permetre que els grups extremistes -tan de la dreta com de l'esquerra- estiguin al govern. M'avergonyeix veure que algú que encara no ha paït el que va passar el novembre del 89 a Alemanya i que el seu únic ideari és l'ecologisme buit del numeret i l'antiamericanisme recalcitrant estigui en el govern de qualsevol país.
Personalment crec que aquest país -i jo sóc dels que quan diuen país es refereixen a CATALUNYA- està passant per hores molt baixes. Estem mancats de referents, tan polítics com culturals, des de ja fa uns anys. El catalanisme polític de debò ha quedat esborrat del mapa, amb una CiU que genera desconfiança i ERC que es confirma com un mer apèndix de la delegació catalana del PSOE. Molta gent ha quedat orfe de referent polític. Si a això hi afegim el carisme inherent del meu estimat president de la generalitat es per posar-se a plorar.
D'altra banda, aquest país ha estat víctima del vici de la subvenció permanent -ja des de l'època del Sr. Pujol- i no tenim un maleït referent cultural que no sigui d'"aquells" o dels "altres". N'hi ha pocs que parlin en termes de país més enllà de les directrius del partit que els empara.
Mentrestant, seguirem impassibles veient com Espanya segueix imposant-nos la seva llei amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i d'un partit que diu ser independentist. I les poques veus que s'alcin en contra trobaran la buidor d'uns mitjans de comunicació més descaradament politizats que mai. L'única esperança que em queda és que el pla de l'Otegi per Euskadi en què hi reclama Navarra hi afegeixi Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada