Aborriment a les aules

Habitualment quan em refereixo a l'aborriment a les aules com un dels problemes principals del sistema educatiu a Catalunya, rebo recurrentment una resposta que ve a dir que a l'escola no s'hi va a divertir-se.

Per començar el contrari d'aborriment no és la diversio, és l'interés. La part divertida de l'assumpte és que en cap moment es questiona la tesi de que a l'escola els alumnes s'hi aborreixen.

Perque no se m'acusi de poc constructiu aqui ve la meva proposta. Es basa en quatre pilars fonamentals: la diferència, l'excelència, el sistema d'estudi i l'optimitzacio de recursos. (A la formacio de la persona no m'hi referiré en aquest post. Un dels principis bàsics de l'enginyeria és intentar desacoblar els problemes, o sigui que a tots aquells que us encanta la psicologia, us tocarà esperar)


La diferència:
Tots som diferents, tenim capacitats diferents i gustos diferents, cosa que ja hem acceptat quan hi ha per exemple diversos cicles formatius o diferents batxillerats. Un exemple clar per a tots aquells defensors de la literatura és que els estudiants del batxillerat humanistic no estudien ni fisica, ni quimica, ni matematiques.
No se'ns pot motivar amb el mateix ni de la mateixa manera i a qui no vulgui estudiar se li han de donar sortides que no impossibilitin a la resta d'estudiants avançar.

L'excelència:
L'objectiu principal ha de ser millorar cada dia. I aixo val tant per a alumnes com per als professors. I se de bona tinta que l'excelència costa diners. Personalment opino que els salaris haurien d'anar d'acord a mèrits, pero aixor seria com intentar acabar amb el funcionariat i convertir-nos en els Estats units. Els professors haurien de seguir cursos de millora continua, com a qualsevol empresa. I un dels punts claus treballar menys hores impartint lliçons (i disciplina).


El sistema d'estudi:
Aquest és un dels punts clau i una variacio filosofica considerable. En comptes de seure 6 hores davant d'una consecucio de professors. Els professors haurien de presentar els aspectes fonamentals del tema a tractar, plantjar problemes, treballs, exercicis, lectures, debats. Haurien d'intervenir periodicament per resumir idees, guiar als alumnes, tractar els punts que no han quedat clars. Evidentment aixo vol dir més feina i una perdua de control considerable.
Els estudiants haurien de disposar de la meitat del temps que passen a l'escola de temps d'estudi individual. La resta del temps s'hauria de destinar explicacio del professor, organitzacio de tasques i de treballs de grup. No té cap sentit que desprès d'un dia esgotador encara s'hagi d'estudiar a casa.

L'exemple més paradigmàtic és el del professor d'historia que explica als alumnes el que ja hi ha als llibres, les nenes prenen uns apunts de colorins, per després encara perdre més el temps fent l'estupidesa de "passar apunts". Ineficiéncia abslouta i despesa imbécil de paper.


L'optimitzacio dels recursos:
Aquest punt va molt lligat amb l'anterior. Durant les sessions d'estudi individual el nombre de professors per alumne necessari és molt més baix. Amb un porfessor n'hi hauria prou per vigilar una sala amb 100 alumnes. I les hores de professor servirien per fer grups molt més reduïts.