Barça 1 - Atlético de Madrid 1 (Ezquerro vs Saviola)

El partit d'ahir em va enganxar per sorpresa. Venia de Ginebra i una noia unes quantes files enrera li deia a un noi que tenia por del Torres, que sempre marcava al camp del Barça. I jo pensant "però que juguen avui?" .La noia afegia que no entenia què passa amb el niño que quan ve al camp nou sempre marca i la resta de la temporada no fa res. En Torres no és l'estrella que molts es pensen, però la noia no sap què és la resta de la temporada perquè només veu els partits del Barça. La fémina pertany al grup de dones sense criteri que van al camp nou a fer relacions ( em refereixo a tribuna, no a les afores del camp, que ningu em malinterpreti) o s'apunten al futbol per fer content al novio, al marit o al pare (els germans encara no estem dins d'aquest col·lectiu).

Després d'aquesta introducció toca l'anàlisi del partit. En general aborrit, sense gaires ocasions de gol, amb l'etlétic tancat al radera fent honor a la nova tendència futbolística Cannaveresca. El Barça controlant el mig del camp, amb un mota bé al tall del contratac, tot i que encara una mica precipitat, en qualsevol cas millor que Edmílson. Davant molt mancats d'idees i en general amb un to físic molt dolent, culpa de les lesions i dels bolos de la intercontinental.

La falta llançada per Ronaldinho molt bona, l'estratègia dels dos jugadors tapant el pal del porter també. Sembla que hi ha algú que aconsella a Ronaldinho sobre les faltes i ja no busca sempre el xut per sobre la tanca. L'execució no és prodigiosa, però com a mínim éls porters ja no saben on va l'esfèrica. Ara alterna per sota, per sobre, fort, colocat, un pal o l'altre.

Com deia abans al davant no hi havia "punch", i Ezquerro no és la solució, de fet encara no entenc com se'l va fitxar. Veure'l jugar em recordava l'època de Gaspart, com a mínim llavors tots els nens teníen una ilusió, un referent: tothom podia jugar al Barça, no importava com de dolent fossis. Però un cop acabada la dinàmica perdedora, un cop els jugadors que trepitgen el camp són jugadors contrastats, què nassos fa Ezquerro al camp? De les que va tocar en va perdre la meitat i l'única que va tenir no va anar entre els tres pals, els de la porteria em refereixo. Un cop vist que Ezquerro no té prou talla, la pregunta és imminent, hi havia algú a la banqueta que la tingués? Jo crec que sí, es diu Saviola.

Limitacio a 80 Km/h a l'area metropolitana

Limitacio a 80 Km/h a l'area metropolitana

Que totes les revolucions de l'historia de la humanitat neixen d'un canvi energètic és tant evident com que els recursos naturals son finits i el seu temps de renovacio amb l'actual tasa d'utilitzacio ens porta a un horitzo de mancança i de preus a l'alça. Per tant totes aquelles societats que s'avancin al canvi ho tindran més fàcil a l'hora d'afrontar-lo i adaptar-se als grans canvis vol dir viure millor. (En cap moment plantejo com a motiu el canvi climàtic, suposadament degut a les emissions, més ben al contrari criteris economics, d'estalvi).

La nova normativa sobre restriccions de velocitat per tal de disminuir les emissions de gasos i particules és una gran noticia. En primer lloc perquè podrem respirar millor, que no és poc. En segon lloc i personalment crec que més important per reduir el consum energètic. Els cotxes funcionant entre 80 i 90 Km/h tenen un rendiment més alt. En altres paraules, per fer el mateix trajecte consumeixen menys.

La segona part de la directiva europea planteja disminuir no tan sols la velocitat sino el volum del trànsit. Com no podia ser d'una altra manera el PSC és incapaç de definir les mesures especifiques. Es a dir, com ho pensen fer perquè el comu dels mortals deixi d'agafar el cotxe. Tot allo que comenci per sensibilitzacio, educacio, forums,...MERDA. Té un efecte més que dubtos i a sobre triga molts anys en fer efecte, el retard és bestialment gran.
De solucions n'hi ha de dos tipus, les incentivadores i les cohercitives. Les incentivadores son aquelles en les que dones alternatives a la gent o li pagues ( o desgraves) per un determinat comportment. Amb alternatives amb refereixo a Trens, autobusos, trams, en més quantitat, de millor frequència, que arribin més lluny, que funcionin més hores i a un preu asequible i si, amb 2 classes (Aixo ja ho explicaré més endavant). Una altra mesura molt important son els parquings al costat ( no a 2 km) de les estacions. Al final tot es tradueix en "pasta, molta pasta". Pero costa el mateix aixo que fer carreteres, amb un impacte territorial inferior.

Pel que fa a les cohercitives son interessants quan els dos sistemes competeixen en les mateixes condicions de servei i costos a l'hora de convencer els usuaris que prefereixen comprar un cotxe.
Al final els usuaris miren quan triguen en desplaçar-se, el temps d'espera, quan li costa i lo "cool" que queda portar un cotxe. En una societat on la majoria llegeix diaris en els quals le nombre d'aparicions per article de la Britney Spears, Paris Hilton i el rapero de torn és màxim; quan anem pel Big brother n° 8 i la Patricia ja no sap d'on treure freaks; potser millor que no deixem la decisio en mans de la consciéncia ecologica, tan senzill com que n'hi ha que no en tenen.

La rao de la indefinicio del PSC és tan senzilla com que fent el que toca contradiria la seva politica d'infraestructures acomplexada, sense criteri propi i mirant sempre cap a CIU, com per voler donar una falsa imatge de centre. L'exemple més clar és el quart cinturo.

Si les condicions inicials fossin iguals per tothom un tal Sostres seria un sense sostre.


Cada matí des que estic a Suissa llegeixo la versió digital de tres diaris: la vanguardia, l'avui i el mundo deportivo. Just desprès d'esmorzar, quan les simulacions que he programat encara estan corrent, quan "l'explanade" comença a omplir-se de gent, em deturo a llegir el llir entre cards. Sovint l'home té gràcia, de vegades per la manera tan bèstia com insulta els polítics, d'altres tan sols per les bestieses que diu haber fet o si més no perquè és una mica diferent a la resta d'articles.

D'aquest individu només se'n pot parlar un cop l'has vist a una discoteca amb un Gin-tonic a la mà, un colega encara més lleig que ell en mode carronyaire, la mirada lasciva, la boca oberta i la baba penjant. Dit això, avui m'ha cridat l'atenció l'article titulat "Forrest Gump i tu". Com ja he dit en molts temes estic d'acord amb les seves opinions, però no aquest matí. Que els socialistes no tenen talent ni formació no se li escapa a ningú.
Però el que fa que els electors no votin a un candidat teòricament més ben format no és que siguin uns cutres, tot i que d'aquests n'hi ha, o que vegin en Mas a un triomfador a qui no es pot permetre ser president.
Més aviat CIU no té la presidència i no la tornarà a tenir fins que conecti amb més gent que el seu propi electorat, fins que entenguin els seus problemes i preocupacions, i sobre tot fins que deixin de menysprear tothom qui no pertany al seu grup d'amiguets. No va ser per un DVD que no va veure ningú, simplement és un arrogant sense escrúpols casat amb una pija que no ha proposat mai res d'inteligent i per damunt de tot, que no cau bé.

Aquesta visió del món la comparteix manifestament Mr. Ceiling, quan es creu especial per menjar en restaurants francesos, per parlar en francès o per utilitzar mots punyents a la columna de l'avui. M'estarè de fer supòsits sobre la seva infància o d'obvietats com la projecció de la seva inseguretat. Em limitaré a dir que en un món on no hi hagués herència en Sostres seria un sense sostre.

La chilena de Rivaldo va ser millor

La chilena de Rivaldo va ser millor

Personalment no tinc cap dubte que la chilena de Rivaldo contra el València va ser millor que la de Ronaldinho contra el Villareal.
Probablement la segona és més dificil d'executar pel gir desprès del control amb el pit. Pero hi ha dos elements que el posen un esglao per sota en quant a l'estètica i la plasticitat de la jugada.
Per comançar l'alçada a la que impacta la pilota, molt més alta en el gol de Rivaldo. Els creadors d'Oliver i Benji de futbol no en tenien ni fava, si més no tenien ben clar que les "xilenes" com més altes millor.
L'altre aspecte és la potència del xut que de fet indica clarament que l'execucio és millor.
Tots dos son grans gols que veurem una vegada i una altra i quan estiguem a punt d'oblidar-los algu que els treurà en algun resum dels millors gols del Barça. Llavors been vinguts seran.

Arthur Mas* hasn't understood yet what democracy is, or at least not the polling law-.

It may sound hard, but I see it like that. He seems to unerstand elections as a competition, where there are winners and defeateds. Maybe he should start considering to represent his voters' will.
He considers as a winner the party that gets more representatives. This approach collides with reality in such a way that all Mas can do is cry like a 10 year old boy who has lost a ball. However, we shouldn't be surprised, the same situation happened three years ago. And so does his behaviour, that should be interpreted as a message to his electorate. They lost not because of their incompetence, but because of a betrayal of ERC and the spansih. A way to justify themselves and avoid facing internal responsabilities. Quite funny when you consider the agreement with "shuemacher", is he really spanish?.


This particular misconception of politics, very common in the right parties (also pseudo-center parties), is a self defense mecanism after not having achieved their expectations. They are used to succeeding in their social and economical life. Their life project can be summarised in: marrying beautiful women, having their high class Sub, a house next to the ski resort and still think that they are the leaders because of their talent, not because where they were born. And they actually do it, they succeed in all these things. And since they are not used to losing they make such an sectacle of themselves.

Going back to this imperfect majority model, the coalition of PSC, ICV and ERC is more representative than CIU, and thus, they are in the government. They will for sure make big mistakes, huge mistakes, and still people prefer them to CIU.

What is then more democratical than three parties in the government, with different visions, different projects.
What Mas conider as a powerful government is nothing else than the inheritence of false leadership, closer to dictatorship than to democracy. There's no criticism, no discussion. Loyalty is their credo. So for the record: maybe it's time for a change in CIU.

This blog has been sponsored by the Bern prime minister: "Reichi". I hope there aren't a lot of mistakes in it. I apologise in advance.




*For those who don't know who is Arthur Mas, he is the leader of CIU (Convergència i Unio), a Catalan political party .

Rikjard potser no en sap tant com alguns es pensen? I les rotacions no son pas el principal problema.


La corrent principal del futbol de qualitat afirma que si tens la pilota els 90 minuts el rival no et marcarà. A la pràctica tenir la pilota el 100% del temps és impossible. Aquest era una part d l'enfoc de la filosofia Cruyff, tot i que amb una formulació alternativa: Per guanyar un partit has de marcar més gols que el rival. Finalment l'aplicacio pràctica es traduïa en grans possessions de pilota.
Amb Rikjard es manté aquesta filosofia en gran mesura incorporant una gran pressió des del davant que permet recuperar moltes pilotes, que alhora optimitza el criteri de conservacio de l'esfèrica i el nombre d'ocasions de gol perquè la major part es recuperen en linia d'atac. Queda per discutir què fer amb la possessio. No és el mateix tenir possessio en contra-atac que amb el rival tancat al radera. Aquí és on entra en joc la mobilitat, el joc per les bandes i al primer toc.

L'opinió que aqui es defensa és que Rikjard ha aportat aquest nou criteri fonamental, que fa a l'equip més robust. Potser no capaç de fer sempre un joc brillant, pero amb recursos davant d'equips de tall defensiu ( Milan, Juve, Chelsea). Resumint, l'aportació de Rikjard és de model, de filosofia de joc. En altres paraules, un equip "universal" que ha donat bons resultats (molt bons). El que pretenc és qüestionar la capacitat d'adaptació de l'Holandès quan Eto'o no està lesionat, Ronaldinho va de panchanga pel camp, deco no mossega, l'atenció no és la que era i el to físic és el propi del 24 d'agost.

Quines han estat les alternatives? Retrassar la posició de Ronaldinho (error equivalent del Madrid a desplaçar a Beckham al centre). Hi ha jugadors que necessiten la pilota al peu, altres a l'espai, altres que rematen des de fora de l'àrea, altres que ho fan bé de cap. Doncs en Ronaldinho ha de jugar amb velocitat, espai per correr i encarant amb velocitat. Posar-lo endarrera és el mateix error que va cometre el seleccionador Brasiler al mundial de 2006. I no ens equivoquèssim, en Ronaldinho ni gran visió de joc, ni primer toc, ni precisió, ni faltes, tan sols una cosa que poca gent té, gran velocitat d'execució. Finalment fer-lo jugar de davanter centre és no haver entés res. Ha de jugar d'esquenes, girar-se, regatejar, amb el colze dels centrals al coll. Tot plegat massa temps. Evidentment si no està fisicament bé, com darrerament, res de res i per tant a la banqueta fins que estigui com ha d'estar.


La política de rotacions és una arma de doble tall. D'una banda et permet gestionar l'estat anímic i físic dels jugadors fent que tothom participi a l'equip. De l'altra dificulta aconseguir ritme de partits suficient i generar automatismes i confiança defensiva. El criteri des del punt de vista del blogger és alinear un onze millor que el rival a cada partit. Hi ha partits en els quals no caldrà alinear als potencialment millors i se'ls podra reservar i n'hi ha d'altres en els quals cal fer-ho. No només això, has de preparar aquests jugadors fent-los jugar junts els partits previs, sigui el rival que sigui.


El que em preocupa més com a migcampista que soc és el mig del camp. Rikjard és incapaç de plantejar un mig del camp agressiu i alhora amb sortida de pilota. El problema és d'alineació. Partint de la base que a Edmilson li haurien d'haver recomenat de petit dedicar-se al badminton; és lent tant corrent com passant la pilota (les seves cavalcades conduint en son la prova més evident) i no té criteri a l'hora de treure-la ( tan sols se la treu de sobre). I posar un mig del camp amb Xavi (que porta la 2 posada) no funciona. Definitivament la solucio és simple: Avançar Marquez si Motta no dona la talla, posar Thuram i Puyol de centrals i evidentment Iniesta i Deco a la mitja.

LAS 9 RAZONES DEL NACIONALISMO CATALAN!

1) La dualidad del nacionalismo:
Todo nacionalismo tiene un dual que se opone a él. En el caso que nos ocupa se le podría llamar españolismo. Tan nacionalismo como el anterior.

2) Las razones históricas:
En los últimos años ( unos 300 para ser más precisos) el pueblo catalán ha sufrido la opresión de Castilla:
Abolición leyes propias de Catalunya(1714)
Exilios por toda Europa.
Asesinatos masivos políticos durante la dictadura.
Cierre del paramento catalan.
Prohibición del Catalan i sus instituciones.


3) La solidaridad interterritorial:
Desde sectores tanto del PP como del PSOE se ha aludido a la falta de solidaridad en el futurible sistema de financiación de Catalunya a raíz de la aplicación del nuevo estatuto de autonomía.

En primer lugar, la solidaridad es voluntaria, cuando hay obligación de pagar tiene otros nombres: robo, expolio,...

La federalización fiscal favorece en gran medida (vease el caso EEUU o de Alemania) la competitividad entre territorios. De este modo no hay regiones adormecidaas. Puestos a darle dinerao a alguien hay muchos pueblos más necesitados (Africa,...)

Por cierto, a qué tanto miedo a la publicación de las balanzas fiscales?

4) El bilingüismo:
Catalunya és uno de los únicos países del mundo donde existe un bilingüismo real. Ni en Canadá, ni en Suiza (donde ahora resido), ni en Bélgica se puede hablar de verdadero bilingüismo. Basicamente por la segregación en comunidades. En Catalunya todo el mundo habla Castellano, pero no todo el mundo habla Catalán. Es decir que se puede vivir en catalunya sin hablar el catalán. Al contrario de lo afirmado por el Sr. Rajoy en multitud de ocasiones y luego desmentido en directo en el programa "La nit al dia" de TV3 que se emite tan solo en Catalunya (le pasaron el video con las declaraciones y lo seguía desmintiendo).

La lengua Castellana, por numero de medios de comunicación, número de hablantes, producción cultural tiene mucha más fuerza que el Catalán. Si el objetivo perseguido és el bilingüismo real, debe apoyarse a la mas dèbil, en este caso la catalana. Afirmaciones como que se debería poder escojer entre escuelas integramente en castellano no son más que demagogia barata que fomenta la ignorancia y la segregacion.

Multitud de estudios demuestran que hablar dos lenguas maternas facilita enormemente el estudio de una 3ª o 4ª. Tanto por aspectos fonéticos como de léxico, vocabulario y gramática.

5) El trasvase del Ebro:
Para regar qué? Campos de golf? Urbanizaciones ilegales? Terra mítica?
La misma unión europea publicó informes contrarios al trasvase. Por la salinización del delta del ebro y la destrucción del cultivo de arroz. O por el coste de la operación, o por el impacto ecológico.

6) Los peajes:
Cuando un español pasa por una carretera de peaje Catalana piensa: " jod... estos catalanes ya me estan haciendo pagar". Pues resulta que los catalanes tenemos que pagarlos cada día. Lo que evidentente nos hace más pobres.

7) El doble rasero:
Ante las proximas elecciones del parlamento de Catalunya se han alzado voces diciendo que alguien que no haya nacido en Catalunya no puede ser presidente. Curiosamente son voces que no salen en ningún caso del nacionalismo catalán. Si en cambio pensamos en presidentes del congreso español que sean catalanes...Exacto, ninguno. Curioso teniendo en cuenta la aportación económica Catalana.

8) Las selecciones nacionales:
Si no nos sentimos representados por su bandera, no hablemos de cuando va adornada de yugos, flechas o toritos. Cuando lo podemos hacer mejor nosotros solos que con Raulito, cañete y compañía. Por qué narices no podemos tener una selección propia como en Reino Unido? Es verdad, me olvidaba que allí tienen democracia desde hace 200 años.


Dejando de lado estos hechos, los ataques al conjunto de Catalunya responden en gran medida al desconocimiento de nuestra cultura y a las personas que habitan esta tierra. Cualquiera que la haya visitado habrá hecho buenos amigos para siempre.

9) Una idea de futuro:
El catalanismo no es un nacionalismo de origen, es de futuro. Nuestro objetivo es que todas las personas que vengan a Catalunya quieran sentirse catalanas. Existe un proyecto.

Quien crea odiar a Catalunya, segun mi modo de ver tiene tan sólo una opción. Venir a visitarla.