Rikjard potser no en sap tant com alguns es pensen? I les rotacions no son pas el principal problema.


La corrent principal del futbol de qualitat afirma que si tens la pilota els 90 minuts el rival no et marcarà. A la pràctica tenir la pilota el 100% del temps és impossible. Aquest era una part d l'enfoc de la filosofia Cruyff, tot i que amb una formulació alternativa: Per guanyar un partit has de marcar més gols que el rival. Finalment l'aplicacio pràctica es traduïa en grans possessions de pilota.
Amb Rikjard es manté aquesta filosofia en gran mesura incorporant una gran pressió des del davant que permet recuperar moltes pilotes, que alhora optimitza el criteri de conservacio de l'esfèrica i el nombre d'ocasions de gol perquè la major part es recuperen en linia d'atac. Queda per discutir què fer amb la possessio. No és el mateix tenir possessio en contra-atac que amb el rival tancat al radera. Aquí és on entra en joc la mobilitat, el joc per les bandes i al primer toc.

L'opinió que aqui es defensa és que Rikjard ha aportat aquest nou criteri fonamental, que fa a l'equip més robust. Potser no capaç de fer sempre un joc brillant, pero amb recursos davant d'equips de tall defensiu ( Milan, Juve, Chelsea). Resumint, l'aportació de Rikjard és de model, de filosofia de joc. En altres paraules, un equip "universal" que ha donat bons resultats (molt bons). El que pretenc és qüestionar la capacitat d'adaptació de l'Holandès quan Eto'o no està lesionat, Ronaldinho va de panchanga pel camp, deco no mossega, l'atenció no és la que era i el to físic és el propi del 24 d'agost.

Quines han estat les alternatives? Retrassar la posició de Ronaldinho (error equivalent del Madrid a desplaçar a Beckham al centre). Hi ha jugadors que necessiten la pilota al peu, altres a l'espai, altres que rematen des de fora de l'àrea, altres que ho fan bé de cap. Doncs en Ronaldinho ha de jugar amb velocitat, espai per correr i encarant amb velocitat. Posar-lo endarrera és el mateix error que va cometre el seleccionador Brasiler al mundial de 2006. I no ens equivoquèssim, en Ronaldinho ni gran visió de joc, ni primer toc, ni precisió, ni faltes, tan sols una cosa que poca gent té, gran velocitat d'execució. Finalment fer-lo jugar de davanter centre és no haver entés res. Ha de jugar d'esquenes, girar-se, regatejar, amb el colze dels centrals al coll. Tot plegat massa temps. Evidentment si no està fisicament bé, com darrerament, res de res i per tant a la banqueta fins que estigui com ha d'estar.


La política de rotacions és una arma de doble tall. D'una banda et permet gestionar l'estat anímic i físic dels jugadors fent que tothom participi a l'equip. De l'altra dificulta aconseguir ritme de partits suficient i generar automatismes i confiança defensiva. El criteri des del punt de vista del blogger és alinear un onze millor que el rival a cada partit. Hi ha partits en els quals no caldrà alinear als potencialment millors i se'ls podra reservar i n'hi ha d'altres en els quals cal fer-ho. No només això, has de preparar aquests jugadors fent-los jugar junts els partits previs, sigui el rival que sigui.


El que em preocupa més com a migcampista que soc és el mig del camp. Rikjard és incapaç de plantejar un mig del camp agressiu i alhora amb sortida de pilota. El problema és d'alineació. Partint de la base que a Edmilson li haurien d'haver recomenat de petit dedicar-se al badminton; és lent tant corrent com passant la pilota (les seves cavalcades conduint en son la prova més evident) i no té criteri a l'hora de treure-la ( tan sols se la treu de sobre). I posar un mig del camp amb Xavi (que porta la 2 posada) no funciona. Definitivament la solucio és simple: Avançar Marquez si Motta no dona la talla, posar Thuram i Puyol de centrals i evidentment Iniesta i Deco a la mitja.