La maduresa

Què és la maduresa?

Arrel d'una conversa amb la meva germana sobre la maduresa ja fa bastant temps, aquest matí en el tram número 9 entre Wabern i Zeitgloge he estat pensant en una definició de la maduresa i sobre tot en com s'hi arriba i com no.

Tot i ser un concepte força difús, una persona madura és aquella que té una serie de qualitats: reflexió, introspecció, saber demanar perdó i reconèixer els errors propis, el respecte, la generositat, la paciència, no prejutjar. Segur que n'hi ha més o sigui que estic plenament obert a aportacions.

Sovint la maduresa es confon amb l'edat o amb l'acumulació d'experiències. Tot i això, s'hauria de relacionar més aviat amb com la persona afronta les noves experiències i com les experiències canvien a la persona. L'experiència no garanteix canvi i el canvi no té perquè portar a la maduresa. És més, el fet de viure experiències traumàtiques o si més no dures, pot fer que s'adoptin mecanismes defensius que ens protegeixen però que queden dins i que ens afecten en les nostres relacions.

Retornant el principi del post quan em preguntava com ser més madur. La resposta és ben clara, intentant-ho. Com qualsevol cosa si no s'intenta no surt. En aquest punt és clau la verbalització. Cal preguntar-se a un mateix "li faré mal si li dic això?", "com em sentiria jo?", "Que`puc fer per ajudar?", "Perquè em molesta que digui determinades coses?" entre moltes altres preguntes. Bàsicament es tracta de fer de psicòleg d'un mateix.

Per mi és bastant obvi però no m'estaré d'esmentar que hi ha molts elements d'entorn que defineixen la nostra personalitat i per tant en la maduresa assolible.

IESE y ESADE reclaman acceso a los fondos públicos para sus áreas de investigación

Que aquells que defensen el llibaralisme es despengin demanant ajudes públiques diu que a)No en són de lliberals b) El papa va pagar els estudis i la classe "homo economicus i el seu rol en l lliberalisme" va caure en divendres desprès d'una festa a l'Otto, c) Hi eren però no ho van entendre (el papa també va pagar), d)i més probable que creuen en Liberalisme=tot-el-que-em-beneficii-a-mi-i-als-meus-colegues.

Els organs públics han d'incentivar el benefici de la societat, no als estaments més benestants. No compro l'argument que les escoles de negocis augementen el prestigi de les ciutats. El prestigi de les ciutats el determina la qualitat dels serveis, la productivitat, els transports i l'atractiu cultural entre d'altres. Més aviat són les escoles de negocis les que es beneficien de l'atractiu de Barcelona i no al revès.

Les escoles de negocis maten la meritocràcia, és a dir que les persones ocupen una determinada posició social en funció del mèrit. Tampoc defenso el model meritocràtic com l'ideal, sinó com a millor model que nens pijos que no tindrien una feina i als pares els faria vergonya presentar-los a les pistes d'esquí, club social, club de golf, urbanització, etc, ocupin posicions de decisió.

Respecte a la investigació en aquests centres a la que anomenen "no experimental" igual a escric algo que em sona bé, potser que ens plantegèssim dedicar els recursos a productes de valor afegit. Saben com els fan els estudis no experimentals a les business schools? Primer decideixen les conclusions i desprès busquen els fets que reforcen les seves creences (o prejudicis).

Els diners no es regalen, això ho enten el més tonto d'ESADE o IESE, per tant només se'ls ha de donar diners a canvi de places becades com passa al Regne Unit i França.

Aznarino pan i y VINO!

El defensor de la libertad entra galopando su gràcil corcel blanco, ¿Quien es, Don Quijote? ¿Acaso el Cid? No, es Aznarino pan y vino! Defensor del consumo de vino, de las hamburguesas de tanto y de ir a toda leche.

Defensor de la libertad (¿por qué no de la verdad?). "en estos momentos en España, desgraciadamente, sobran otra vez particularismos, localismos, visiones a corto plazo y miopías históricas" dice el políglota-universalista-cobrador-de-impuestos-jeorgetowniano.

Sabe qué le digo? Pille un buen pedo a poder ser de Vega Sicilia, engulla BigMac's hasta que le salgan por las orejas, coja su coche, corra tanto como pueda y háganos más libres... (eso sí no lo haga en Catalunya que limpiar la calzada y cambiar los guardarrailes sale muy caro).