La maduresa

Què és la maduresa?

Arrel d'una conversa amb la meva germana sobre la maduresa ja fa bastant temps, aquest matí en el tram número 9 entre Wabern i Zeitgloge he estat pensant en una definició de la maduresa i sobre tot en com s'hi arriba i com no.

Tot i ser un concepte força difús, una persona madura és aquella que té una serie de qualitats: reflexió, introspecció, saber demanar perdó i reconèixer els errors propis, el respecte, la generositat, la paciència, no prejutjar. Segur que n'hi ha més o sigui que estic plenament obert a aportacions.

Sovint la maduresa es confon amb l'edat o amb l'acumulació d'experiències. Tot i això, s'hauria de relacionar més aviat amb com la persona afronta les noves experiències i com les experiències canvien a la persona. L'experiència no garanteix canvi i el canvi no té perquè portar a la maduresa. És més, el fet de viure experiències traumàtiques o si més no dures, pot fer que s'adoptin mecanismes defensius que ens protegeixen però que queden dins i que ens afecten en les nostres relacions.

Retornant el principi del post quan em preguntava com ser més madur. La resposta és ben clara, intentant-ho. Com qualsevol cosa si no s'intenta no surt. En aquest punt és clau la verbalització. Cal preguntar-se a un mateix "li faré mal si li dic això?", "com em sentiria jo?", "Que`puc fer per ajudar?", "Perquè em molesta que digui determinades coses?" entre moltes altres preguntes. Bàsicament es tracta de fer de psicòleg d'un mateix.

Per mi és bastant obvi però no m'estaré d'esmentar que hi ha molts elements d'entorn que defineixen la nostra personalitat i per tant en la maduresa assolible.