Parides de Mr. Hilillos!

La proposta De Mariano Rajoy de no poder governar si no tens com a mínim el 30% dels vots només s'entén com una maniobra conjuntural com a única vía per arribar al poder.

És una proposta ridícula i allunyada de tot allò que ell mateix predicava sobre els problemes que realment importen a la gent. No ha de ser la llei electoral la que castigui o premiï els partits que pacten per fer govern. Són els mateixos ciutadans els que amb el seu vot decidiran si hi ha càstig o no. Les lectures de l'estil: la majoria de l'electorat ha votat una opció que desprès no ha format govern. És tan senzill que m'indigna haver-ho d'explicar. Espavilin-se i pactin, tenen més diputats que ningú, els hauria de ser més fàcil pactar que als altres. Per què serà que no poden? S'han aillat vostés mateixos. El mateix val per a CIU. I en aquest últim cas els diré que com són una federació són dos partits i per tant no tenen el 30% que demana l'amiguet Rajoy.

Sospito que les lleis electorals no s'aproven per majoria simple i que per tant quedarà com una reivindicació més d'un partit que va a la deriva intentant buscar propostes que enganxin a la gent. Propostes en les que no creuen, problemes que no els importen. No volen representar els ciutadans que els voten. Volen manar.

A sckanner darkly

Well, I've just finished the book from Phillip K. Dick, and I must admit the resemblance and careful adaptation of the homonym film by the director Richard Linklater. Unquestionably he had stars such as Keanu Reeves, Winona Ryder, Robert Downey Jr., Woody Harrelson and Rory Cochrane, who made possible to bring to the screen the anxiety, paranoia and addiction already in the original book characters.
Furthermore, the special effects using action photography overlaid with an advanced process animation that makes it look like a comic contributed even more to this psychedelic atmosphere.

La pela és la pela!

Ja es veia venir! Sense els calers no tens res. Un estatut sense calers no és res i la gestió de renfe sense calers és encara pitjor, perquè a sobre l'has de pagar de la teva butxaca. Ho vaig defensar des del principi, que l'estatut només hauria de tenir un article, el referent al finançament. Quelcom semblant a això: "Catalunya recaptarà i gestionarà els seus impostos". Amb això n'hi haguès hagut prou. Tothom que s'ha emancipat dels seus pares sap que no ets independent fins que tens els teus propis ingressos. Llavors, a) fas el que et dona la gana i b)et defineixes com et surt d'allà abaix.

Pretendre com ERC que els espanyols et reconeguin la nacionalitat catalana és infantil, inmadur i poc pràctic. És la resta del món qui t'ha d'acceptar com a nacionalitat, els espanyols no ho faràn mai. Conclusió, es va acceptar un text molt maco que no serveix per a res i la part més important(repeteixo, el finançament) es va posposar i a sobre supeditar a una comissió bilateral i una agència consorciada. Pitjor, impossible. A la vida hi ha moments clau que en què no pots fallar, quan ets davant del porter xut sec, ras i ajustat al pal. CiU va buscar l'empat i ha perdut la lliga.

Qui em coneix sap que critico molt a CiU. I qui em coneix encara millor sap que només critico a qui crec que té capacitat per fer les coses bé. Criticar el PSC no porta enlloc. Ja ho sé que són una sucursal del PSOE, o que ERC són una colla de filolegs penjats.

El més divertit de tot és que pretenen arribar al poder fent que en ZP forci en Montilla a claudicar davant de l'Artur Mas. La siuació em recorda a: " Senyu, jo he guanyat les eleccions".També em fa molta gràcia quan des de CiU reclamen la presidència de la Generalitat per haver tret més escons que cap altre partit. Seguirien mantenint aquestes exigències si la federació se separès? Han fet números? Potser és aquesta la garantia de que no se separaran.

Per cert, si haguèssin fet la feina, apretat els cargols a en zapa, i tret un bon pessic amb el finançament, haurien guanyat un munt de vots com el meu. No ho han fet, i per tant no els votaré. Com m'agrada la democràcia.