Barça 1 - Atlético de Madrid 1 (Ezquerro vs Saviola)

El partit d'ahir em va enganxar per sorpresa. Venia de Ginebra i una noia unes quantes files enrera li deia a un noi que tenia por del Torres, que sempre marcava al camp del Barça. I jo pensant "però que juguen avui?" .La noia afegia que no entenia què passa amb el niño que quan ve al camp nou sempre marca i la resta de la temporada no fa res. En Torres no és l'estrella que molts es pensen, però la noia no sap què és la resta de la temporada perquè només veu els partits del Barça. La fémina pertany al grup de dones sense criteri que van al camp nou a fer relacions ( em refereixo a tribuna, no a les afores del camp, que ningu em malinterpreti) o s'apunten al futbol per fer content al novio, al marit o al pare (els germans encara no estem dins d'aquest col·lectiu).

Després d'aquesta introducció toca l'anàlisi del partit. En general aborrit, sense gaires ocasions de gol, amb l'etlétic tancat al radera fent honor a la nova tendència futbolística Cannaveresca. El Barça controlant el mig del camp, amb un mota bé al tall del contratac, tot i que encara una mica precipitat, en qualsevol cas millor que Edmílson. Davant molt mancats d'idees i en general amb un to físic molt dolent, culpa de les lesions i dels bolos de la intercontinental.

La falta llançada per Ronaldinho molt bona, l'estratègia dels dos jugadors tapant el pal del porter també. Sembla que hi ha algú que aconsella a Ronaldinho sobre les faltes i ja no busca sempre el xut per sobre la tanca. L'execució no és prodigiosa, però com a mínim éls porters ja no saben on va l'esfèrica. Ara alterna per sota, per sobre, fort, colocat, un pal o l'altre.

Com deia abans al davant no hi havia "punch", i Ezquerro no és la solució, de fet encara no entenc com se'l va fitxar. Veure'l jugar em recordava l'època de Gaspart, com a mínim llavors tots els nens teníen una ilusió, un referent: tothom podia jugar al Barça, no importava com de dolent fossis. Però un cop acabada la dinàmica perdedora, un cop els jugadors que trepitgen el camp són jugadors contrastats, què nassos fa Ezquerro al camp? De les que va tocar en va perdre la meitat i l'única que va tenir no va anar entre els tres pals, els de la porteria em refereixo. Un cop vist que Ezquerro no té prou talla, la pregunta és imminent, hi havia algú a la banqueta que la tingués? Jo crec que sí, es diu Saviola.

Limitacio a 80 Km/h a l'area metropolitana

Limitacio a 80 Km/h a l'area metropolitana

Que totes les revolucions de l'historia de la humanitat neixen d'un canvi energètic és tant evident com que els recursos naturals son finits i el seu temps de renovacio amb l'actual tasa d'utilitzacio ens porta a un horitzo de mancança i de preus a l'alça. Per tant totes aquelles societats que s'avancin al canvi ho tindran més fàcil a l'hora d'afrontar-lo i adaptar-se als grans canvis vol dir viure millor. (En cap moment plantejo com a motiu el canvi climàtic, suposadament degut a les emissions, més ben al contrari criteris economics, d'estalvi).

La nova normativa sobre restriccions de velocitat per tal de disminuir les emissions de gasos i particules és una gran noticia. En primer lloc perquè podrem respirar millor, que no és poc. En segon lloc i personalment crec que més important per reduir el consum energètic. Els cotxes funcionant entre 80 i 90 Km/h tenen un rendiment més alt. En altres paraules, per fer el mateix trajecte consumeixen menys.

La segona part de la directiva europea planteja disminuir no tan sols la velocitat sino el volum del trànsit. Com no podia ser d'una altra manera el PSC és incapaç de definir les mesures especifiques. Es a dir, com ho pensen fer perquè el comu dels mortals deixi d'agafar el cotxe. Tot allo que comenci per sensibilitzacio, educacio, forums,...MERDA. Té un efecte més que dubtos i a sobre triga molts anys en fer efecte, el retard és bestialment gran.
De solucions n'hi ha de dos tipus, les incentivadores i les cohercitives. Les incentivadores son aquelles en les que dones alternatives a la gent o li pagues ( o desgraves) per un determinat comportment. Amb alternatives amb refereixo a Trens, autobusos, trams, en més quantitat, de millor frequència, que arribin més lluny, que funcionin més hores i a un preu asequible i si, amb 2 classes (Aixo ja ho explicaré més endavant). Una altra mesura molt important son els parquings al costat ( no a 2 km) de les estacions. Al final tot es tradueix en "pasta, molta pasta". Pero costa el mateix aixo que fer carreteres, amb un impacte territorial inferior.

Pel que fa a les cohercitives son interessants quan els dos sistemes competeixen en les mateixes condicions de servei i costos a l'hora de convencer els usuaris que prefereixen comprar un cotxe.
Al final els usuaris miren quan triguen en desplaçar-se, el temps d'espera, quan li costa i lo "cool" que queda portar un cotxe. En una societat on la majoria llegeix diaris en els quals le nombre d'aparicions per article de la Britney Spears, Paris Hilton i el rapero de torn és màxim; quan anem pel Big brother n° 8 i la Patricia ja no sap d'on treure freaks; potser millor que no deixem la decisio en mans de la consciéncia ecologica, tan senzill com que n'hi ha que no en tenen.

La rao de la indefinicio del PSC és tan senzilla com que fent el que toca contradiria la seva politica d'infraestructures acomplexada, sense criteri propi i mirant sempre cap a CIU, com per voler donar una falsa imatge de centre. L'exemple més clar és el quart cinturo.