DAVOS 2007

There’s just some people who is able to see further, who doesn’t get stacked in the mass. Sometimes you can find them in the most unexpected places. It is certainly difficult to find the leaders who go straight to the point, concerned of people needs and understanding what has to be done even before the problems arise. And one of these places is the Global economical forum in Davos. More precisely, the special program global players of CNBC, with Sabine Christiansen, Ken Livinstone (Mayor of London), Victor Chu (Chairman, First Eastern Investment Group), Klaus Kleinfeld (CEO of Siemens), Lester Brown (Founder & President Earth Policy Institute), and Ricardo Salinas Pliego (Chairman of Grupo Salinas).

Key Livingstone, the current mayor of London represents all those characteristics mentioned above. Neither he nor any member of his council uses the car to go to work. The toll system in the downtown represented a 15% reduction of congestion. Now they are moving to limit the use of the most pollutant and energy wasting cars, and once that is achieved they will be able to move to the next layer. In the words of the mayor: It’s a matter of values, cars no longer mean higher status. Businessmen are going back to buses.

Additionally, I must note the a master intervention of Lester Brown arguing that a complete costs analysis of the insurance, treating, disposal, commissioning and decommissioning makes nuclear technology unfeasible despite interest of some who claim it is the answer to our energy problems.

Many topics were discussed, far from being a short sighted vision it included energy, transport and resources supply. Perhaps not in full detail, but for sure stating the philosophical basis. I’d really like the mayor of my city Barcelona to have watched that program. However, I know that this is as a matter of fact impossible, and long time will have to go by until we see a change of perspective on Catalan and Spanish politicians and society.

Veritables convergents

Darrerament he viscut dues situacions paradigmàtiques de la veritable convergència.
La pimera en un entorn "plus que bizarre" que no descriuré. Parlant d'esports amb un familiar manifesta i obertament convergent i barcelonista va sortir el tema de la seleccio espanyola. I quina va ser la meva sorpresa en descobrir que la indignacio que professava no era perquè la seleccio catalana no pogués participar internacionalment, sino pels mals resultats (de l'espanyola). Un cop descoberta la "visage" oculta i de burxar una bona estona em vaig sentir malament i vaig deixar-ho estar.

L'atre exemple va sorgir el dia de reis. Discutaint amb la meva cosina, ( a la que saludo des d'aqui) sobre quina llengua hauria d'aprendre la meva novia donat que és suissa. La discussio estava entre le català i el castellà. Primer de tot la decisio pertany exclusivament a la Rahel. Pero dit aixo, la meva cosina (convergent encara que no gaire obertament) deia que el castellà és més important i que el parlen més persones al mon. Jo defensava que els hauria d'aprendre tots dos ( la Rahel té prou capacitat), pero la prioritat hauria de ser el català. Tan senzill com que en el fons al final de la nostra vida parlem amb 3000 persones com a molt, per tant posats a parlar alguna llengua potser que la Rahel aprengui la que sempre sent a casa meva. Quan li calgui parlar amb algun extranger, l'anglès, el francès l'alemany i una mica d'italia faran la feina. Paradoxalment com deia la musa intelectual de CIU en Sostres, parlar Espanyol és de cutres. Prou de llençar pedres sobre la nostra teulada ells ja ens en llencen prous com per a sobre afegir-hi les nostres.

Haig de reconeixer que em vaig acabar encenent, dient ( crec que amb força rao) que els crits que se senten als discursos postelectorals a la seu de CIU: In de pen den cia, in de pen den cia!!! Serveixen tan sols per posar calent a l'amic Pujol, que no se'ls creuen ni ells mateixos, i que si la generacio anterior de CIU tenia valors, aquesta no en té. O més aviat els que tenen ara es diuen audi, 4x4, dona pija i casa a Puigcerdà.

La conclusio final a la que arribo és que a la family hi tinc molts veritables convergents.