Veritables convergents
Darrerament he viscut dues situacions paradigmàtiques de la veritable convergència.
La pimera en un entorn "plus que bizarre" que no descriuré. Parlant d'esports amb un familiar manifesta i obertament convergent i barcelonista va sortir el tema de la seleccio espanyola. I quina va ser la meva sorpresa en descobrir que la indignacio que professava no era perquè la seleccio catalana no pogués participar internacionalment, sino pels mals resultats (de l'espanyola). Un cop descoberta la "visage" oculta i de burxar una bona estona em vaig sentir malament i vaig deixar-ho estar.
L'atre exemple va sorgir el dia de reis. Discutaint amb la meva cosina, ( a la que saludo des d'aqui) sobre quina llengua hauria d'aprendre la meva novia donat que és suissa. La discussio estava entre le català i el castellà. Primer de tot la decisio pertany exclusivament a la Rahel. Pero dit aixo, la meva cosina (convergent encara que no gaire obertament) deia que el castellà és més important i que el parlen més persones al mon. Jo defensava que els hauria d'aprendre tots dos ( la Rahel té prou capacitat), pero la prioritat hauria de ser el català. Tan senzill com que en el fons al final de la nostra vida parlem amb 3000 persones com a molt, per tant posats a parlar alguna llengua potser que la Rahel aprengui la que sempre sent a casa meva. Quan li calgui parlar amb algun extranger, l'anglès, el francès l'alemany i una mica d'italia faran la feina. Paradoxalment com deia la musa intelectual de CIU en Sostres, parlar Espanyol és de cutres. Prou de llençar pedres sobre la nostra teulada ells ja ens en llencen prous com per a sobre afegir-hi les nostres.
Haig de reconeixer que em vaig acabar encenent, dient ( crec que amb força rao) que els crits que se senten als discursos postelectorals a la seu de CIU: In de pen den cia, in de pen den cia!!! Serveixen tan sols per posar calent a l'amic Pujol, que no se'ls creuen ni ells mateixos, i que si la generacio anterior de CIU tenia valors, aquesta no en té. O més aviat els que tenen ara es diuen audi, 4x4, dona pija i casa a Puigcerdà.
La conclusio final a la que arribo és que a la family hi tinc molts veritables convergents.
2 comentaris:
Una de les moltes estupideses que he hagut d'estudiar són les figures retòriques. En particular n'hi havia una que es diu metonímia que consisteix en mencionar una part en comptes del tot.
Crec que la teva idea sobre la gent de CiU té molt a veure amb una metonímia. Penso que és força esbiaixada. Com és lògic està condicionada per l'entorn social, econòmic, familiar i geogràfic. El perfil de convergent que descrius existeix. El pijet que va de català però que empenyoraria el seu Audi -pagat a terminis esclar- per poder fer-se una foto a Baqueira amb el Rei o per anar a la zona VIP del Bernabéu. No obstant, no crec que aquest sigui ni el gruix ni els fonaments de l'electorat d'aquest partit.
En primer lloc cal observar cap partit polític pot guanyar les eleccions durant 30 anys seguits quan una part gaire important del seu electorat massa el•litista o sectari. Perquè per cada pijo convergent que hi ha a Catalunya hi ha 20 treballadors de la classe mitja –entre els que m’hi compto-. Per poder guanyar unes eleccions has de fer un partit atractiu a la majoria de la població, i no crec que aquest tipus de convergent que descrius sigui gaire valorat fora de certs barris de Barcelona.
En segon lloc, qüestionarem que ho sigui més o menys, però CIU sempre ha estat un partit catalanista i no se n'ha amagat. El senyor Pujol, pilar principal d'aquest partit, va estar empresonat per organitzar una cantada de El cant de la Senyera al palau de la música amb totes les autoritats franquistes de l'època -el Caudillo inclòs- presents.
El perfil del senyor Pujol dista molt de ser una figura atractiva per aquesta mena de persona que descrius, superficial i materialista. El senyor Pujol és un avi, calb, baixet i que de jove en comptes d'anar a ‘puestas de largo’ feia muntanyisme.
Cada partit té la seva creu -a part de les ideològiques-. Convergència en té tres. Una és la creu d'Unió -tema per un altre dia-. L'altra creu que té és que s'identifiqui aquest tipus de votant amb CiU. Crec que aquesta mena de gent que descrius ha votat convergència perquè és el que es portava. Ha votat convergència perquè no votaran un dels partit autoproclamats d’esquerres –quelcom que aniria en contra de la seva pretesa condició social-. Tampoc votaran el PP perquè potser el consideren massa radical i poc arrelat i mal vist. Però no fan escarafalls a l’hora d’anar a casa dels García-Valdecasas ni a l’hora de parlar castellà perquè consideren que vesteix més.
Jo crec que el gruix de votants de convergència són gent catalanista –no necessàriament independentista- de certa edat i més menys moderada. Penso que el gruix de votants de convergència són gent que sent Catalunya com a la seva nació, i que potser ha vingut de fora però creu que ha de defensar els interessos d’aquest país. Jo crec que t’has quedat amb la imatge de la gent que coneixes –com és lògic-. Però penso que està molt condicionada al perfil de ciutadà que abunda per allà on vius. Jo, per altra banda, tinc la imatge de la gent que conec al meu poble o dins de la meva família. Són gent treballadora, gent que no fa soroll i que no són gents donats a l’ostentació. Potser són la definició clàssica del típic català. CiU a Bcn hi ha arribat a guanyar –en les darreres eleccions per exemple-. Però on no hi ha color és fora de Barcelona. A Girona, Lleida i Tarragona CiU sempre guanya de força. La gent de comarca, aquesta crec que és la base electoral de CiU. La mena de gent que quan diu país mai es refereix a Espanya. La mena de gent que, tot i que sembli que aquest país és dels Montilles i que els llibres en castellà també són cultura catalana –quina estupidesa!- mai han deixat d’existir.
La tercera creu que té convergència, és que mai ha sabut definir unes línies clares del que estava disposada a fer o a evitar. I a base d’ànsies de poder i de molts anys remenant les cireres ha atret a un munt d’oportunistes que podrien estar perfectament al PP i que a casa sempre hi han parlat en castellà –p.e un tal Teixidó-. És una figura repugnant que crec que fa perdre molts de vots.
Crec que amb la decepció generalitzada en el món del catalanisme que es palpa a l’ambient, i els anys que venen, seria un bon moment per l’aparició d’un nou partit catalanista que digués les coses clares i atragués a la gent que han votat ERC i CIU en un projecte comú i rotund per a Catalunya. No ens podem permetre el luxe de tenir uns partit catalans ambigus o sotmesos a la política espanyola. Si nosaltres no mirem pels nostres interessos qui ho farà? En Bono i l’Acebes?
Si reconec que no tot l'electorat esta representat per aquest tipus de persones. Però si que en representa una bona part. De fet si jo he comés un error metonimic potser tu has comés el mateix pero a la inversa. Suposo que la nostra divergència d'opinio bé del fet que desconeixem cadascu una part important de l'electorat.
De totes maneres, si bé és cert que a l'epoca del Pujol el perfil del votant era més heterogeni ( i abundant) podriem dir que ara n'hi ha dos: gent catalana de nuclis menys poblats amb una visio de la vida més o menys conservadora i de l'altra persones de classe mitja alta que es concentra en determinats barris de Barcelona, Sant Cugat, Sant Quirze, etc amb un denominador comu: l'amor als diners i les possessions.
Tinc la sensacio que no acabo de precisar el que volia dir. Si agafes a tots els d'ESADE, a tota la junta del Barça, a la cupula de CIU (Pujol a banda), Sarria, Sant Gervasi, Pedralbes, Part de l'Eixample, Sant Cugat i Rodalies, Matadepera, etc. Te n'adonaràs que no només no és un grup poc representatiu, sino que a sobre estan a les posicions de poder i decisio.
Potser és precisament aquesta la rao per la qual ja no gobernen. Molta gent percep als liders de CIU coma pijos, que vendrien a la seva mare per un troç del pastis. Cosa que no passava a l'epoca Pujol. I tenen a aquest ultim com a figura benerada, com al Déu que treuen durant les festes (electorals), pero ningu ja no aspira a semblar-s'hi.
Publica un comentari a l'entrada