Ni estadi pre ni post nacional, PRE DEMOCRÀTIC!

Després de la negociació de l'estatut es va crear un debat absurd sobre si Catalunya estava en un estadi Pre-Nacional o Post-Nacional. Jo diria que possiblement ni una cosa ni l'altra, que estem en un estadi pre-democràtic. I de nou segons la meva opinió degut a la influència de l'estat Espanyol.

Basicament hi ha dos motius, el primer la falta de representativitat del sistema, i el segon el fet històric. La falta de representativitat es veu clara quan comparem el nostre model amb el d'altres països com per exemple Suissa, Anglaterra, Suècia o els mateixos Estats Units. Les llistes tancades, impossibilitat de les autonomies de convocar referèndums i diferent proporcionalitat geogràfica en el vot ens recorden que vivim en un estat(Espanya) que fa 31 anys era feixista, fa 70 ben bé comunista i actualment en un bipartidisme més propi de la restauració que del segle XXI.

Potser resulta subtil, però les crítiques al resultat del referèndum dels estatuts, tendencioses i crispants, aduint que no han tingut el suport majoritari de la població i per tant mancats de validesa, són propis de colpistes, de persones que es van oposar a la transició. Els que atribueixen la poca participació als partidaris del sí tampoc han mobilitzat als partidaris del no. Tot plegat de país bananero.

Un altre exemple de tic antidemocràtic és la llei de partits. Com es pot pretendre ser democràtic i no deixar incòrrer algú a les eleccions? Una llei que no es va dissenyar per establir un marc general per a tots els partits, sino per directament excloure un grup. Desprès es demana la condemna de la violència, com si fent-ho els creurien. Per altra banda a cap punt d'aquesta llei s'hi especifica com a condició la condemna de la violència. És més, a cap dels altres partits se'ls demana la citada condemna. Si sóm meticulosos, la violència a Iraq també és violència i ningú ha pretès ilegalitzar el Partit Popular.

Recurrentment deprès de les eleccions els polítics analitzen la separació entre ells i la societat i en donen les culpes a algun altre partit o fan una falsa autocrítica. Lamentablement la democràcia necessita temps, n'hi ha que ens porten 200 anys d'avantatge i aquest camp no és com el benestar. Per comprar una tele només calen diners, per ser democràtics cal maduresa, maduresa de la majoria i ara per ara d'això no en tenim.