CIU, 5 raons per les quals no els puc/vull votar (quedi clar que als altres tampoc)
1. Artur Mas:
Un líder escollit a dit. Hi ha poques coses menys representatives i democràtiques.
És un prepotent que no ha aportat res a Catalunya. Li acceptaria la prepotència si hagués fet quelcom d'important, però com no és el cas...
2. Governar per als meus:
Si es pot dir que Pujol tenia ideals, que era un líder amb una visió de país, en Mas és un polític de carrera amb una única visió: Governar. En els 7 anys que porta a l'oposició no li he sentit ni una sola proposta en matèria energètica, de transports, econòmica, ni d'universitats amb cap i peus. I sóc dels que es tragaba fins i tot canal parlament.
3. Mala negociació de l'Estatut:
Quan tens al zapas agafat dels... li has d'exprimir com llimones per fer un cocktail. Supeditar el finançament a una agència consorciada és igual a regalar la part més important de tot l'estatut. Total una foto per desprès ploriquejar, però si jo he guanyat les eleccions...mamà no és just, jo vull governar.
4. Nacionalisme quan ens convé:
És de les coses que em crispen més, Conveniència i Unió. Quan tothom s'ha obert al món (fins i tot Mr. Hectolitro Drinker amb la seva famosa Euroregion) surt conveniència la defensora a ultrança del mercat español. Quan s'han de defensar les seleccions catalanes s'amaguen i quan juga la selecciÓN celebren els seus gols per desprès arrepentir-se'n com quan es confesaven per "tocamientos" al cura dels jesuites. I finalment criden "in-de-pen-den-ci-a, in-de-pen-den-ci-a", en els mítings post-electorals. Quan s'han passat fent la rosca al PP tota la campanya.
5. Els altres votants de CIU
(A excepció de 4 persones que tenen tot el meu respecte).
No els suporto, (familiars inclosos), pijos rematats que voten per assimilació de classe social i que no s'han llegit en la vida el programa del partit que voten. A sobre van a misa per fer acte de constricció amb un audi i et miren desorientat quan no combregues.
Pels altres familiars que voten al PP només sento llàstima, pobres no saben el que fan.
1 comentari:
Mai m'he considerat un home de partit. És una estupidesa sentir-se encotillat per les directrius d'un moviment només perquè sí. És més, pocs mesos abans de les eleccions del novembre del 2003 no hagués jurat mai que acabaria votant CiU. No obstant, com que tocar els nassos i fer raonaments contraris és quelcom que m’agraden, aquí deixo anar algunes raons per votar CiU.
1- “Artur Mas, un líder escollit a dit. Hi ha coses menys representatives i democràtiques”. Home, doncs per cosa menys representativa i democràtica el molt honorable president de la Generalitat, que, pel cap baix, va treure menys de mig milió de vots i 11 escons que en Mas. Per cosa poc democràtica, que el líder de la oposició del Govern de Ejpaña truqui a la Generalitat i ordeni a en Maragall que faci fora en Carod del govern per haver anat a veure pelis picants a Perpinyà. Referent a que hagi estat escollit a dit, tota la raó, però almenys l’ha escollit un dit català –el d’en Pujol- i no des de Madrid com l’exministre Montilla. O és que ja no recordem què deia en Pasquis quan es va trencar el tripi? Que ell es tornaria a presentar. Per què no? Perquè aquí s’obeeix el que diuen a Ferraz o te’n vas al carrer. On alguns hi veuen prepotència jo hi veig la superioritat intel•lectual davant d’una colla de beneits que formen les tres potes del tripi. O cal recordar què va passar al debat que va oferir TV3 abans de les eleccions d’aquí? Respecte a no haver fet res per Catalunya. Qui, a part d’en Pujol, ha fet alguna cosa per Catalunya abans de governar? I, almenys, en Mas no ha fet coses negatives com en Montilla, que li podríem preguntar quin ministre va firmar que es tanquessin les emissions de TV3 al País Valencià o qui era a l’altra banda de la taula de negociacions quan es negociava l’estatut. Tireu d’hemeroteca.
2- Per propostes només cal mirar les que va presentar en les últimes eleccions i que aviat es van afanyar a atacar la resta de partits. A part, CiU és l’únic partit que afronta el tema de la immigració sense les demagògies típiques dels partits d’esquerres –qui deia allò del “papers per a tots”?-. Que agradin aquestes propostes o no això ja depèn de cadascú. Per mi els que no han proposat res amb cara i ulls són els d’ERC i les síndries.
3- En el tema de l’estatut el paper va ser força galdós. Sense que serveixi d’excusa m’agradaria recordar un parell de fets. El primer és que qui va apretar al màxim perquè sortís un bon estatut del Parlament va ser CiU. No sé si recordes que ERC estava d’acord amb la proposta de finançament del PSOE-PSC pràcticament una setmana abans de què es votés el text. Com collons poden anar ara amb aquests maximalismes si ells estaven a favor d’una cosa molt pitjor de la que s’ha aconseguit? (Que jo no dic que sigui el que esperava que fos). Mentre es negociava l’estatut el sr. Montilla i el seu partit de merda estaven a la taula dels de Madrid. Qui, un cop acordat el text va presentar-hi esmenes al congrés dels diputats per retallar-lo van ser el sr. Montilla i el seu partit de merda, i que jo sàpiga, els diputats catalans del PSOE no hi van votar precisament en contra. Pel que fa esquerra només cal dir que ells van començar estant a favor de l’estatut que s’havia pactat –declaracions d’en Puigcercós-, que en Carod era de vacances en el moment decisiu d’acordar l’estatut i que amb qui tenia aliança permanent al congrés dels diputats i al parlament de Catalunya el PSOE era amb ERC. I, que jo sàpiga, no es va notar gaire aquesta influència. Tot va seguir com si res. Ara, la culpa és de CiU per ser els únics que van donar la cara.
4- El punt 4 no l’entenc gaire. La veritat és que si algú va obrir Catalunya al món va ser el sr. Pujol. Si algú va potenciar al màxim les fires per obrir mercat a l’estranger va ser en Pujol. I, si en Pujol celebra les victòries d’Espanya, ho deu fer per agrair a aquell país el temps que va haver de passar a la presó per defensar els drets de Catalunya.
5- Jo tampoc soporto molt votants de CiU –sobretot els de la U- però tampoc en sopo gaire de la resta de partits. Identificar els votants de CiU amb els pijos no crec que s’ajusti gaire al perfil del partit. Evidentment que n’hi ha. Però un partit no guanya les eleccions des de 1980 només amb els vots dels pijos, perquè això voldria dir que Catalunya tindria una renda per càpita més collonuda que els suïssos i que jo ja faig tard a l’hora de comprar-me l’Audi.
Visca Catalunya catalana!
Publica un comentari a l'entrada