dilluns, d’agost 27, 2007

Barça 2007-2008

He vist poc del Barça, però crec que encara arrossega els problemes de la passada temporada. I la major part són culpa de l'entrenador. Com a mínim està en mans de Rijkaard el solucionar-los.

TOURÉ YAYA:
Potser no és el que la gent es pensa que és. Tot i que reconec que m'ha sorprès amb la pilota als peus, el veig lent, molt lent. Fa temps que s'ha instal·lat la palla mental a can Barça de que fa falta un goliath per recuperar pilotes i donar solidesa al mig del camp, múscul, molt múscul, gairebé anabolitzant. No es recuperen més pilotes per ser més gros, només cal veure el cas de Davids, Gatussso o el mateix Deco(fa 2 anys). Fa falta velocitat, agressivitat i mala llet. On se n'haurien de recuperar més és a les posicions de Xavi, Iniesta i Deco. Tinc la sensació que el Madrid amb Drenthe, que tècnicament és limitat, però els pulmons li arriben als genolls, guanyaran molt al mig del camp.

PRESSIO:
La pressió ha de començar des de ben amunt. I és vital que s'ajuntin les línies. Deco i iniesta són els que han de recuperar més pilotes com ja he dit.

EXTREMS A CAMA CANVIADA:
I vinga, i fot-li, no hi ha manera. Quan el rival se't tanca has de jugar amb els extrems jugant per la banda natural. És l'única manera d'obrir el camp, altrament t'estamparàs una vegada i una altra contra la defensa.


RIJKAARD UN CAGAT:
Treure Messi només té un nom, cagat. Puc entendre que no treguis l'eto'ó que és capaç de liar-la, però Ronaldinho?? Mare meva. Deixar oleguer amb el partit que va fer és delictiu. I ho diu un independentista.

LA CHAMPIONS:
La reflexió positiva és que el Barça aquest any té un equip per anar a la champions. El raonament és simple, ajuntes els flaixos, la musiqueta aquella, que el Barça pot tenir per primera vegada a la història una defensa amb garanties i que tots dos equips han d'anar a guanyar i les coses pinten d'un altre color. En un camp que es diu sardinero què vols que facin aquests que mengen caviar?

1 comentari:

Lluís Ferrer ha dit...

M'he quedat sense país i intento superar-ho amb el Barça. Així és que m'he tragat tots els infumables partits de pretemporada que s'han donat en obert.
Aquí hi ha la meva valoració.
TOURE YAYA: la sorpresa més agradable de la pretemporada. No pensava que se'n pogués demanar gaire d'un jugador que ve del Mónaco per quatre duros. M'ha encantat. Comprèn perfectament què se n'espera d'ell. Que recuperi les pilotes que els mansos que juguen per davant d'ell perden.Ben col·locat, molt fort, segades, bé de cap i el millor: una sorpresa agradable amb els peus. No és un totxo i fa un joc ben fàcil -no com l'Edmílson-.

Valoració del joc de l'equip:

no ha canviat RES. En Ronaldinho està tan o més acabat que abans. Incapaç de desmarcar-se i encara menys d'encarar un defensa. Intenta maquillar-ho amb alguna parida i 4 xuts de falta.
En Xavi segueix amb la reductora posada. Joc lent i nul treball en defensa per un migcampista.

Eto'o: físicament com sempre. Però pateix el collons de canvis de posicions de l'entrenador. No s'hauria de moure de la punta d'atac. Quan el veig enganxat a la banda em fa patir.

Abidal: em sembla una bèstia parda. No s'ha lesionat mai! Corre amunt i avall com si res.

El joc de l'equip segueix sent infumable perquè a l'últim terç de camp l'únic que encara és en Messi, però sempre cap a dins, fet que provoca un col·lapse acollonant. Aquest equip ha perdut completament les característiques que l'havien fet gran: pressió molt amunt=contraatacs a prop de l'area rival-. Moviment de pilota ràpid amb constants desmarcades. Ara juga tothom clavat a un lloc. Ningú busca la passada en profunditat pq només l'Eto'o sap jugar sense pilota.

Solució: Ronaldinho+Deco+Xavi a l'inem. Jugar amb extrems bens oberts -encara que un sigui en Dos Santos- i no sempre a cama canviada. Fitxar un Luis Enrique al migcamp. Falta nervi.