Barça 2007-2008

He vist poc del Barça, però crec que encara arrossega els problemes de la passada temporada. I la major part són culpa de l'entrenador. Com a mínim està en mans de Rijkaard el solucionar-los.

TOURÉ YAYA:
Potser no és el que la gent es pensa que és. Tot i que reconec que m'ha sorprès amb la pilota als peus, el veig lent, molt lent. Fa temps que s'ha instal·lat la palla mental a can Barça de que fa falta un goliath per recuperar pilotes i donar solidesa al mig del camp, múscul, molt múscul, gairebé anabolitzant. No es recuperen més pilotes per ser més gros, només cal veure el cas de Davids, Gatussso o el mateix Deco(fa 2 anys). Fa falta velocitat, agressivitat i mala llet. On se n'haurien de recuperar més és a les posicions de Xavi, Iniesta i Deco. Tinc la sensació que el Madrid amb Drenthe, que tècnicament és limitat, però els pulmons li arriben als genolls, guanyaran molt al mig del camp.

PRESSIO:
La pressió ha de començar des de ben amunt. I és vital que s'ajuntin les línies. Deco i iniesta són els que han de recuperar més pilotes com ja he dit.

EXTREMS A CAMA CANVIADA:
I vinga, i fot-li, no hi ha manera. Quan el rival se't tanca has de jugar amb els extrems jugant per la banda natural. És l'única manera d'obrir el camp, altrament t'estamparàs una vegada i una altra contra la defensa.


RIJKAARD UN CAGAT:
Treure Messi només té un nom, cagat. Puc entendre que no treguis l'eto'ó que és capaç de liar-la, però Ronaldinho?? Mare meva. Deixar oleguer amb el partit que va fer és delictiu. I ho diu un independentista.

LA CHAMPIONS:
La reflexió positiva és que el Barça aquest any té un equip per anar a la champions. El raonament és simple, ajuntes els flaixos, la musiqueta aquella, que el Barça pot tenir per primera vegada a la història una defensa amb garanties i que tots dos equips han d'anar a guanyar i les coses pinten d'un altre color. En un camp que es diu sardinero què vols que facin aquests que mengen caviar?

Parides de Mr. Hilillos!

La proposta De Mariano Rajoy de no poder governar si no tens com a mínim el 30% dels vots només s'entén com una maniobra conjuntural com a única vía per arribar al poder.

És una proposta ridícula i allunyada de tot allò que ell mateix predicava sobre els problemes que realment importen a la gent. No ha de ser la llei electoral la que castigui o premiï els partits que pacten per fer govern. Són els mateixos ciutadans els que amb el seu vot decidiran si hi ha càstig o no. Les lectures de l'estil: la majoria de l'electorat ha votat una opció que desprès no ha format govern. És tan senzill que m'indigna haver-ho d'explicar. Espavilin-se i pactin, tenen més diputats que ningú, els hauria de ser més fàcil pactar que als altres. Per què serà que no poden? S'han aillat vostés mateixos. El mateix val per a CIU. I en aquest últim cas els diré que com són una federació són dos partits i per tant no tenen el 30% que demana l'amiguet Rajoy.

Sospito que les lleis electorals no s'aproven per majoria simple i que per tant quedarà com una reivindicació més d'un partit que va a la deriva intentant buscar propostes que enganxin a la gent. Propostes en les que no creuen, problemes que no els importen. No volen representar els ciutadans que els voten. Volen manar.

A sckanner darkly

Well, I've just finished the book from Phillip K. Dick, and I must admit the resemblance and careful adaptation of the homonym film by the director Richard Linklater. Unquestionably he had stars such as Keanu Reeves, Winona Ryder, Robert Downey Jr., Woody Harrelson and Rory Cochrane, who made possible to bring to the screen the anxiety, paranoia and addiction already in the original book characters.
Furthermore, the special effects using action photography overlaid with an advanced process animation that makes it look like a comic contributed even more to this psychedelic atmosphere.

La pela és la pela!

Ja es veia venir! Sense els calers no tens res. Un estatut sense calers no és res i la gestió de renfe sense calers és encara pitjor, perquè a sobre l'has de pagar de la teva butxaca. Ho vaig defensar des del principi, que l'estatut només hauria de tenir un article, el referent al finançament. Quelcom semblant a això: "Catalunya recaptarà i gestionarà els seus impostos". Amb això n'hi haguès hagut prou. Tothom que s'ha emancipat dels seus pares sap que no ets independent fins que tens els teus propis ingressos. Llavors, a) fas el que et dona la gana i b)et defineixes com et surt d'allà abaix.

Pretendre com ERC que els espanyols et reconeguin la nacionalitat catalana és infantil, inmadur i poc pràctic. És la resta del món qui t'ha d'acceptar com a nacionalitat, els espanyols no ho faràn mai. Conclusió, es va acceptar un text molt maco que no serveix per a res i la part més important(repeteixo, el finançament) es va posposar i a sobre supeditar a una comissió bilateral i una agència consorciada. Pitjor, impossible. A la vida hi ha moments clau que en què no pots fallar, quan ets davant del porter xut sec, ras i ajustat al pal. CiU va buscar l'empat i ha perdut la lliga.

Qui em coneix sap que critico molt a CiU. I qui em coneix encara millor sap que només critico a qui crec que té capacitat per fer les coses bé. Criticar el PSC no porta enlloc. Ja ho sé que són una sucursal del PSOE, o que ERC són una colla de filolegs penjats.

El més divertit de tot és que pretenen arribar al poder fent que en ZP forci en Montilla a claudicar davant de l'Artur Mas. La siuació em recorda a: " Senyu, jo he guanyat les eleccions".També em fa molta gràcia quan des de CiU reclamen la presidència de la Generalitat per haver tret més escons que cap altre partit. Seguirien mantenint aquestes exigències si la federació se separès? Han fet números? Potser és aquesta la garantia de que no se separaran.

Per cert, si haguèssin fet la feina, apretat els cargols a en zapa, i tret un bon pessic amb el finançament, haurien guanyat un munt de vots com el meu. No ho han fet, i per tant no els votaré. Com m'agrada la democràcia.

LLISTES OBERTES!

És potser l'única manera que tenim de canviar les coses.

Aquí va la meva idea! Fer una macromanifestació amb un únic lema i un únic objectiu:

Llistes obertes!

Se molt bé que és molt agosarat, però crec que no sóc l'única persona a qui li agradaria aquest canvi.

Crec que hi ha una sèrie de normes que hauríem de seguir:

1) No s'acceptará el suport explícit o implícit de cap partit polític i no s'acceptará la participació de cap dirigent polític ni sindical.

2) Cap membre que organitzi la manifestació serà acceptat si és militant de cap partit polític.

3)No es crearà CAP partit polític ni res que si assembli a partir d'aquesta manifestació.

4) L'organització de la manifestació serà immediatament dissolta desprès d'aquesta.

5) No s'acceptarà cap bandera de cap partit.

LLISTES OBERTES JA!

Si estàs fins els nassos d'aquesta colla envia com ho veus tu a: kungffu@hotmail.com

I sobre tot re-envia aquest email a qui consideris oportú!

6 milions d'Euros!

Se m'en refot quins autors vagin a Frankfort i la llengua en la que escriguin. Però que el Ministeri d'Industria, Turisme y Comerç (conyes a banda el departament mencionat està dins d'Innovació Universitats i Empresa) destini 6 milions d'euros per a la promoció del sector editorial catalá a la Fira Internacional del Llibre de Frankfort em toca els collons, molt. Cal remarcar que les donacions es fan a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals. Qui suca aquí? Tots! Qui paga? Tu i jo! Hi ha res a fer? No, res.

Això és el que passa quan manen filòlegs i advocats. Tantes prioritats que hi ha en aquest país i acabem llençant els calers en una inversió sense retorn. S'imaginen la festa que es pot fer amb 6 milions? Tothom convidat en primera classe, escriptors afiliats al règim cobrant, els instituts subvencionats.

Potser que hi ha millors maneres de potenciar el sector com per exemple potenciar la lectura en català. Es poden donar llibres a les escoles o fins i tot a les persones o ajudar a nous escriptors o fins i tot a empreses que apostin pel Català.
En canvi paguem per una fira, perquè el poliglota Montilla que té complexe de poc Catala (fonamentat per cert) s'hi faci la foto. Una anàlisi més profunda però, em porta a pensar que les accions a Frankfurt estaran encaminades a la promoció d'autors catalans, però evidentment no en Català. Els alemanys, francesos, italians, suecs i damès fauna no la parlen la nostra llengua. Conclusió, estem pagant als escriptors, rectifico, editorials per promocionar literatura traduida del català.
Quins pebrots! (Pepperoni com en diuen a Suissa).

CIU, 5 raons per les quals no els puc/vull votar (quedi clar que als altres tampoc)

1. Artur Mas:
Un líder escollit a dit. Hi ha poques coses menys representatives i democràtiques.
És un prepotent que no ha aportat res a Catalunya. Li acceptaria la prepotència si hagués fet quelcom d'important, però com no és el cas...

2. Governar per als meus:
Si es pot dir que Pujol tenia ideals, que era un líder amb una visió de país, en Mas és un polític de carrera amb una única visió: Governar. En els 7 anys que porta a l'oposició no li he sentit ni una sola proposta en matèria energètica, de transports, econòmica, ni d'universitats amb cap i peus. I sóc dels que es tragaba fins i tot canal parlament.

3. Mala negociació de l'Estatut:
Quan tens al zapas agafat dels... li has d'exprimir com llimones per fer un cocktail. Supeditar el finançament a una agència consorciada és igual a regalar la part més important de tot l'estatut. Total una foto per desprès ploriquejar, però si jo he guanyat les eleccions...mamà no és just, jo vull governar.


4. Nacionalisme quan ens convé:
És de les coses que em crispen més, Conveniència i Unió. Quan tothom s'ha obert al món (fins i tot Mr. Hectolitro Drinker amb la seva famosa Euroregion) surt conveniència la defensora a ultrança del mercat español. Quan s'han de defensar les seleccions catalanes s'amaguen i quan juga la selecciÓN celebren els seus gols per desprès arrepentir-se'n com quan es confesaven per "tocamientos" al cura dels jesuites. I finalment criden "in-de-pen-den-ci-a, in-de-pen-den-ci-a", en els mítings post-electorals. Quan s'han passat fent la rosca al PP tota la campanya.


5. Els altres votants de CIU
(A excepció de 4 persones que tenen tot el meu respecte).
No els suporto, (familiars inclosos), pijos rematats que voten per assimilació de classe social i que no s'han llegit en la vida el programa del partit que voten. A sobre van a misa per fer acte de constricció amb un audi i et miren desorientat quan no combregues.
Pels altres familiars que voten al PP només sento llàstima, pobres no saben el que fan.

Favourite Song

Such Great Heights

I discovered this song under some strange circumstances. Now I just remember listening to it with Xose and Rahel in Malta! Buff 2005 a great year! Such great Heights, a great song!

In www.postalservicemusic.net you can find lots of stuff to download including a remix from John Tejeda. However the original version is still better in my opinion.